endevinalles

Endevinalles.

No tingué pare ni mare,

fou l'home sense melic;

el cap de la raça humana,

i el seu típic prototip.

(Adam)

Com més m'ensabones,

més m'embrutes

i si em vols netejar

m'has de deixar estar.

(L'aigua)

Una cosa que et pega a la cara

i no la veus.

(L'aire)

Són germanetes primetes,

tot el dia fent voltetes;

l'una va més de presseta,

i l'altra, més xica, la completa.

(Les agulles del rellotge)

Després de ploure, quan brilla

amb un pont ben virolat,

els colors tothom admira.

Saps de què t'estic parlant?

(L'arc de sant Martí)

Una casa plena de gent;

toques, toques i ningú no et sent.

(El cementeri)

La llum és la meua mare,

i sóc fill de la foscor,

un francès va ser mon pare,

la meua pàtria és el món.

(El cine)

Dins la casa, està quieta

i al camp, carall com peta,

espantant conills i llebres.

No serà pas la trompeta?

(L'escopeta)

Tania Rodríguez 2ESO