LA RELACIÓ I LA COORDINACIÓ

El 1953, un grup de científics japonesos acudia tots els dies a a la platja de l'illa de Koshima, al Japó, on deixaven moniatos per alimentar els macacos rhesus que hi habitaven i el nombre dels quals havia augmentat fins al punt que els recursos naturals no eren suficients per a sostenir la població. Amb això, els investigadors pretenien que les mones abandonaren el bosc i quedaren al descobert, per poder-ne observar el seu comportament de prop.

Un dia, després de donar menjar als macacos, una femella de 18 mesos, que van anomenar Imo, es va endur el moniato a l'aigua , el va submergir amb una mà i amb l'altra li va llevar l'arena. Al camp d'uns quants dies, sa mare va començar a fer el mateix; i, posteriorment, el grup de companys pròxims a Imo es van unir a l'hàbit de rentar els moniatos abans de ficar-se'ls a la boca.

Actualment, tots els macacos de Koshima renten els moniatos de l'aigua del mar; i un nombre d'aquests fins i tot el submergeixen repetidament abans de cada mos, com si apreciaren el gust salat.

Uns dos anys després, els científics van escampar grans de blat per l'arena de la platja. Els macacos collien els grans de blat un per un per menjar-se'ls. Un dia, però, Imo va agafar un grapat d'arena i blat i el va llançar a l'aigua. L'arena es va afonar i els grans de blat van surar; Imo va collir els grans i se'ls va menjar. En un parell de mesos, aquest comportament va ser imitat novament per sa mare, pels companys i per la resta dels macacos de l'illa.