dijous, 3 de març del 2011

Acudits


-Ximet, tu reses abans de menjar?

-No, mestra. La meua mare no és que cuine molt bé, però no és per a tant.


Una mestra nova tracta d'aplicar els seus cursos de psicologia. Comença la seua classe dient:

-Tot aquell que crega que és estúpid que es pose de peu.

Després d'uns segons de silenci, Ximet es posa de peu. La mestra li pregunta:

-Ximet, creus que eres estúpid?

-No, senyoreta..., però em dóna pena veure-la l'única dreta.


-Però, Ximet, no et fa vergonya? A la teua edat, Einstein era el primer de l'escola!- li diu son pare.

-I a la teua edat ja era Premi Nobel.-respon Ximet.


-Ximet, perquè fas els nombres tan xicotets?

-Perquè aixina es noten menys els errors, mestra.


En el col·legi:

-Ximet, cita'm un exemple d'injustícia.

-Sòcrates, per dir: “solament sé, que no sé res.” Va passar a la posteritat, en canvi jo li vaig dir a vosté això mateix l'any passat i em va tocar repetir curs.


Andrea Jordà Pastor, 2n ESO

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada