Mandonguilles amb xampinyons

Mandonguilles amb xampinyons

Mandonguilles amb xampinyons

Ingredients: (PER A 4 PERSIONES)

-Picada de:
250 gr. de carn de porc
250 gr. de carn de vaca
1 tall de cansalada
1 tall de pernil
- 2 ous, oli, sal i pebre
-15 gr. de molla de pa amb llet
-500 gr. de xampinyons
-1 ceba, farina i aigua
-1 got de salsa de tomaca
-1 got de vi blanc

Elaboració:

Barrejar bé la carn amb els ous, la sal, el pebre i la molla de pa. Formar les mandonguilles, passar-les per farina i fregir-les. Mentre, en una altra cassola amb oli, fregir la ceba picada i després afegir la salsa de tomàquet. Ofegar i afegir les mandonguilles.
Finalment, afegir el vi blanc i els xampinyons nets i trossejats.
Posar a punt de sal i deixar-ho coure a foc suau durant 30 minuts (si cal podem afegir aigua), servir.

Miguel Ferri Sanchez 2º ESO

ENDEVINALLES

ENDEVINALLES

1-. La meitat llueixen de dia,

la meitat dormen de nit,

aplegades, fan el dia,

t'has enterat què t'he dit?

(Ĺes hores)

2-.Unes veuen la llum,

les altres el sol,

totes juguen al rogle

totes germanes són.

(Les hores)

3-. Les toca l'alt campanar;

són dotze duran la nit,

i també dotze de dia;

què són?, m'ho sabries dir?

(Les hores)

4-.Sóc una immensa ventada

tot ho capgire al meu pas;

les arbredes i les cases,

matant hòmens i gegants.

(L'huracà)

5-. Dona trista, reposada,

que va vestida de dol;

cada mes fa nova cara

i marxa quan ix el sol.

(La lluna)

6-. Va sempre de viatge

sense maleta ni bastó,

a voltes sembla un formatge

altres, un tallonet de meló

(La lluna)

7-.Què serà, serà

que de nit ix i de dia se'n va?

(La lluna)

8-.Una cosa com un plat,

riqui, riqui, rac,

ja s'ha amagat.

(La lluna)

Acudits

En un examen, el professor diu a un alumne que no ha sabut respondre cap pregunta:
-Li faré una darrera pregunta: si la sap contestar l´aprovaré. Quants pèls hi ha a la cua d´un cavall?
Trenta mil cinc-cents vuitanta-tres.
-I com ho sap?
-Perdone, professor, però això ja és una altre pregunta.

Examen d'història en una escola d'adults.
- A veure! Aquell del costat de la porta, en quin any es produí la batalla de Trafalgar?
- No ho sé.
- Però sabrà qui va perdre a Waterloo...
- Waterloo? Ni idea.
- A veure, qui va incendiar Roma?
- No sé res de tot això.
- Aleshores, què va fer ahir en comptes d'estudiar?
- Vaig jugar a cartes.
- Molt bé, home! No sé pas què ve a fer vostè aquí.
- Vinc a canviar unes bombetes. Sóc l´electricista de l´escola.

-Doctor, doctor, ningú em fa cas
-El següent.

Es troben dos amics i un d'ells, sorprès, li diu a l´altre:
-Ei! està eixint sang del teu maletí!!!
I l'altre li contesta:
-És que tinc els papers en regla.

-Com es diu vostè?
-Diu, jojojojoosep
-És tartamut?
-No, no, el tartamut era el meu pare, però el del registre era un fotut.

Un borratxo es troba a un altre que està colpejant un fanal i li pregunta:
-Però que fas?
I l'altre contesta:
-Toque a casa i no m'obrin...
-Doncs, continua tocant perquè dalt hi ha llum.

 -Escolta, perdona, em deus 50€
-Et perdone, et perdone.


Cristina Cremades.2ESO.

Sabies Què?

Les Proteïnes

Són de dues classes: proteïnes animals i proteïnes vegetals. La seua funció és doble: Per una part aporten energia, però, sobre tot, l'organisme les utilitza, per a realitzar les anomenades funcions estructurals, és a dir, per a formar els elements que componen les funcions del cos; formen les molècules sobre les que es deposita el calci per a construir l'estructura dels ossos; constitueixen també els enzims, les hormones, l'hemoglobina de la sang i una multitud de substàncies que dirigeixen el complicat metabolisme del cos.

Georgina Escoda Llinares

Acudits

-Ximet, tu reses abans de menjar?

-No, mestra. La meua mare no és que cuine molt bé, però no és per a tant.

Una mestra nova tracta d'aplicar els seus cursos de psicologia. Comença la seua classe dient:

-Tot aquell que crega que és estúpid que es pose de peu.

Després d'uns segons de silenci, Ximet es posa de peu. La mestra li pregunta:

-Ximet, creus que eres estúpid?

-No, senyoreta..., però em dóna pena veure-la l'única dreta.

-Però, Ximet, no et fa vergonya? A la teua edat, Einstein era el primer de l'escola!- li diu son pare.

-I a la teua edat ja era Premi Nobel.-respon Ximet.

-Ximet, perquè fas els nombres tan xicotets?

-Perquè aixina es noten menys els errors, mestra.

En el col·legi:

-Ximet, cita'm un exemple d'injustícia.

-Sòcrates, per dir: “solament sé, que no sé res.” Va passar a la posteritat, en canvi jo li vaig dir a vosté això mateix l'any passat i em va tocar repetir curs.

Andrea Jordà Pastor, 2n ESO