dijous, 5 de maig del 2011

Lasanya cinc formatges


LASANYA CINC FORMATGES


Preparació: 15 min. Cocció: 40 min.


INGREDIENTS:

9 lamines de lasanya precuinada.

200 g. de formatge cremós.

200 g. de formatge Cheddar ratllat.

200 g. de formatge Havarti ratllat.

200 g. de formatge de Ricotta.

150 g. De formatge parmesà ratllat.

20 g. De mantega.

2 ous batuts.

1 got de llet.

1 got de brou de pollastre.

2 gots de salsa de tomaca espessa.

Sal i farina.


PREPARACIÓ:

Mescla els ous amb els formatges, reservant 50 g. de parmesà. 2/ Fes una beixamel amb la mantega, la farina, la llet i el brou; posa un poc de sal, pebre i nou moscada al gust. 3/ Greixa una font de forn amb la mantega restant i posa per damunt tres lamines de lasanya. 4/sobre aquestes tres lamines de lasanya, ves alternant una capa de formatge, una de beixamel, una de tomaca i una de pasta de lasanya; finalitza amb una capa de salsa de tomaca. 5/ S'empolsa amb el parmesà sobrant i gratina en el forn uns 30 min. 6/ Quan passen els 30 min, posa-li una mica d'orenga i torna-ho a clavar al forn 10 min. que li done temps a l'orenga a mesclar-se en el formatge. 7/ Trau-lo del forn i emplata-ho, decora-ho al gust. 8/ Bon apetit!


Georgina Escoda Llinares 2 ESO

dijous, 14 d’abril del 2011

Sabies que...


Eucaliptus

L'oli volàtil que s'obté de les fulles d'aquesta planta profusament utilitzat en aplicacions diverses.

Existeixen més de 500 espècies productores d'oli volàtils similars, que s'extrauen dels petits glòbuls que es donen en les superfícies de les fulles. Aquestos olis són molt apreciats i començaren a produir-se industrialment en 1860, en Austràlia, d'on és oriünd aquest arbre.

L'oli de eucaliptus té propietats astringents i aromàtiques. Algunes espècies produeixen un oli amb propietats lleugerament antisèptiques, que es poden emprar per a combatre certes infeccions i malalties d'origen fúngic. Es un producte eficaç per a alleujar el dolor de gola i per a curar ferides i afeccions cutànies com el peu d'atleta. També pot actuar com antiinflamatori.

Georgina Escoda Llinares 2 ESO

Sabies que...


Eucaliptus

L'oli volàtil que s'obté de les fulles d'aquesta planta profusament utilitzat en aplicacions diverses.

Existeixen més de 500 espècies productores d'oli volàtils similars, que s'extrauen dels petits glòbuls que es donen en les superfícies de les fulles. Aquestos olis són molt apreciats i començaren a produir-se industrialment en 1860, en Austràlia, d'on és oriünd aquest arbre.

L'oli de eucaliptus té propietats astringents i aromàtiques. Algunes espècies produeixen un oli amb propietats lleugerament antisèptiques, que es poden emprar per a combatre certes infeccions i malalties d'origen fúngic. Es un producte eficaç per a alleujar el dolor de gola i per a curar ferides i afeccions cutànies com el peu d'atleta. També pot actuar com antiinflamatori.

Georgina Escoda Llinares 2 ESO

dijous 7 d’abril de 2011

L'excursió a calp


L' EXCURSIÓ A CALP


Fa temps que havíem d'anar a Calp, però com que eren dies de pluja, ho vam passar a l'1 d'abril .

Vam eixir a les nou del matí de l'escola en direcció a Calp. Quan vam arribar ens vam anar a esmorzar i després vam anar a veure un vídeo sobre Calp. A continuació vam entrar a la cova que hi ha al Penyal d'Ifac . A l'hora de dinar vam anar a la platja a menjar i a banyar-nos els peus i després els mestres ens vam donar diners per a comprar-nos un gelat i fer temps fins que arribara l'hora per a tornar a Xixona.


ALBA SIRVENT GAZQUEZ 2 ESO


Sabies que...


Sabies que...

LA CURACIÓ DELS OSSOS

Una de les major sorpreses que depenen els ossos, que pareixen tan inactius, es que poden reparar-se rápidament a sí mateix després d'una lessió; per exemple, una fractura.

Aquest procés de curació es produeix de forma natural y es posible gràcies a la abundant irrigació sanguínea de l'os, encara que les modernes tècniques mèdiques contribueixen a la cicatrització de la ferida.

Georgina Escoda Llinares 2 ESO

CARNESTOLTES


CARNESTOLTES


Com que en març va ser carnaval en l'escola, vam celebrar com tots els anys, el que anomenem Carnestoltes . Aquesta festa la vam celebrar el 5 de març. Vam entrar a las 9 de matí i cada classe havia de disfressar-se, uns de musulmans, altres d'egipcis, etc... representants de diferents cultures.

I nosaltres els de 2 ESO, portàvem cadascun un ca representant un personatge. A mi en va tocar la carabassa.

El dia no ens va acompanyar, perquè va ploure i com que van haver de fer la festa al gimnàs, els balls preparats no van eixir bé i els pares no ho van poder veure, aleshores el divendres 25 de març vam tornar a repetir tots els balls a la pista de l' escola i aquesta vegada els pares també van poder veure- el que amb molt de gust vam preparar.


ALBA SIRVENT GAZQUEZ 2 ESO



Nom Daniel Martín
Naixement 19 febrer 1977 (31 anys)
Origen Madrid, Espanya
Gèneres Pop rock
Ocupacions Cantant i
Actor
Instruments Veu
Període d'activitat 2000 - present (cantant)
1991 - present (actor)
Artistes relacionats El Canto del Loco

Daniel Martín García (Alcobendas, Madrid, 19 de febrer de 1977) és un cantant i actor espanyol. Líder i vocalista del grup de pop rock El Canto del Loco. Ja des de petit li agradava imitar als seus artistes favorits al saló de casa seva amb la seva veïna i amiga Aintzane Rebollo, el que el va portar a somiar amb formar el seu propi grup algun dia. Als 14 anys, va debutar a TVE, presentant el programa infantil "Posa't les Piles", amb el qual es va donar a conèixer per al gran públic.

Conscient que l'institut no li atreia, va començar a desenvolupar els seus estudis d'Art Dramàtic en la prestigiosa escola de Cristina Rota, qui li va facilitar els seus primers treballs com a actor teatral. Més tard, Dani decidiria estudiar en una altra escola emblemàtica pel que fa a formació d'actors es refereix, la de William Layton.

A partir de la seva formació com a actor, Dani Martín ha desenvolupat nombrosos treballs com a actor de cinema, entre els quals s'inclou el seu paper protagonista a "Sirenes" de Fernando León de Aranoa, "Sin Vergüenza" de Joaquin Oristrell, "Infinitat" de Carles Villaverde i Manuel Sanabria, o "Jo sóc la Juani" de Bigas Luna.

També cal afegir la seva participació com a actor teatral a les obres "Històries en Blues" i "Cadells" i en sèries de televisió com "En sortir de classe", "Policies", "Raquel busca el seu lloc", "Petra delicat", " Set Vides "o" Hospital central ".

Des de l'any 2000, Dani Martín compagina la seva tasca al capdavant del grup de pop espanyol El Canto del Loco, amb les seves incursions en cinema i televisió.

Des de 2007 protagonitza una sèrie per a la cadena de televisió Cuatro anomenada "Compte enrere", en la que interpreta el impulsiu inspector de policia Pau Cors. Actualment ha trencat la relació estable amb Patricia Conde presentadora del programa Sé lo que hicisteis ....

Recepta de cuina


NINOTS DE GALETA

Preparació: 30 min Cocció: 15 min

INGREDIENTS:

200g de farina.

1 culleradeta de bicarbonat.

1 culleradeta de canyella en pols.

1 cullerada de gingebre en pols.

75g de mantega.

100 grams de sucre.

2 cullerades de mel.

2 cullerades de suc de taronja.


PREPARACIÓ:

1/ Posa la farina, el bicarbonat i les espècies (canyella i el gingebre), en un recipient; reserva'l.

2/ En una caçola, posa la mantega, el sucre i la mel i dissol a foc lent.

3/ Deixa-ho gelar i incorpora-ho a la farina barrejada amb el suc de taronja, el bicarbonat i les espècies.

4/ Barreja tots els ingredients i extén la massa amb un corró.

5/ Amb motlles de forma de nens, talla la pasta, posa-la en una font engrassada amb mantega i forneja-ho 15 min.

6/ Treu-los del forn i deixa-los que reposen un poquet i ja están llests per a menjar. Bon Profit.


Georgina Escoda Llinares 2 ESO



Una il·lusió òptica és qualsevol il·lusió del sentit de la vista, que ens porta a percebre la realitat erròniament. Poden ser de caràcter fisiològic o cognitiu (com la variació en la grandària aparent de la lluna, que pareix més xicoteta quan està sobre nosaltres i més gran quan la veiem prop de l'horitzó).

No estan sotmesos a la voluntat i poden variar entre una persona i una altra, depenent de factors com: agudesa visual, campimetria, daltonisme, astigmatisme i altres.

Entendre aquests fenòmens és útil per a compondre les limitacions del sentit visual de l'ésser humà i la possibilitat de distorsió, ja sigui quant a la forma, el color, la dimensió i la perspectiva de qui observa.

Molts artistes han aprofitat les il·lusions òptiques per a donar a les seues obres un aspecte màgic, de profunditat, d'ambigüitat i contrastos.

Al cinema també es produeix una il·lusió òptica, ja que una pel·lícula consisteix en una sèrie de fotogrames, que al ser projectats, fan la sensació de moviment aparent. Els efectes especials de pel·lícules, també es basen en il·lusions òptiques.

Algunes il·lusions òptiques són: Il·lusió de la quadricula, miratge, holograma, estereograma, l'habitació d'Ames, escala de Ponrose.


Andrea Jordà Pastor, 2n ESO

redacció: la meua casa ideal


REDACCIÓ:


la meua casa ideal.:


M'agradaria viure en una casa gran de dues plantes, a més que tinga un jardí amb una piscina. Ara vaig a dir hi hauria en cada planta de la casa. En primer lloc en la primera planta , que tinguera un menjador molt gran, una cuina, un bany amb saleta d'estar.

En la segona planta m'agradaria que n'hi haguera cinc habitacions grans, per a posar llit, sofà , televisió un gran armari i mes coses. També voldria trobar a aquesta planta dos banys amb molts extra, com dutxa de relax jacuzzi i més . A més, una biblioteca on poder estudiar tranquil·lament i amb molt de espai i una habitació preparada per fer algun esport, sobretot aeròbic.

Si eixim de la casa, posem el jardí, on hi haurà una taula i les seues cadires acompanyants aquest lloc , uns columpis i alguna pista de tennis i per supost una gran piscina per a l'estiu i una altra per a l'hivern. Aquesta descripció que he fet es com m'agradaria que fora la meua casa , però açò únicament es un somni no es una realitat , aixi que em conforme amb la casa que tinc!

.

alba sirvent gazquez 2 eso


LA REPRODUCCIÓ


La biòloga Amanda Vicent és la major experta en cavalls marins, o hipocamps, i la primera persona que ha estudiat la reproducció i el comportament d'aquests animals dins l'aigua. Dirigeix el projecte Seahorse, dirigit a protegir l'hàbitat d'aquests animals i a estudiar-ne la reproducció i el comportament per tal de contribuir a la seua conservació


La cosa més sorprenent del cavall marí és la seua reproducció, ja que és el mascle el que queda embarassat. La reproducció comença amb una dansa que pot durar fins a dos dies, on el mascle i la femella deposita més de 200 ous, a través d'un tub, dins una bossa que té el mascle a l'abdomen. Una vegada els ous estan segurs a la bossa, el mascle allibera l'esperma per a fecundar-los. A la bossa incubadora es desenvolupen els embrions i queden ben protegits. Entre dos i sis setmanes més tard, els ous s'obrin. Aleshores, el mascle realitza el 'part', es corba i trau les cries, de vora un centímetre, ja totalment desenvolupades, a través de l'obertura de la bossa.

Sabíes Què?


Eucaliptus

L'oli volàtil que s'obté de les fulles d'aquesta planta profusament utilitzat en aplicacions diverses.

Existeixen més de 500 espècies productores d'oli volàtils similars, que s'extrauen dels petits glòbuls que es donen en les superfícies de les fulles. Aquestos olis són molt apreciats i començaren a produir-se industrialment en 1860, en Austràlia, d'on és oriünd aquest arbre.

L'oli de eucaliptus té propietats astringents i aromàtiques. Algunes espècies produeixen un oli amb propietats lleugerament antisèptiques, que es poden emprar per a combatre certes infeccions i malalties d'origen fúngic. Es un producte eficaç per a alleujar el dolor de gola i per a curar ferides i afeccions cutànies com el peu d'atleta. També pot actuar com antiinflamatori.

Georgina Escoda Llinares 2 ESO

dijous 7 d’abril de 2011

L'excursió a calp


L' EXCURSIÓ A CALP


Fa temps que havíem d'anar a Calp, però com que eren dies de pluja, ho vam passar a l'1 d'abril .

Vam eixir a les nou del matí de l'escola en direcció a Calp. Quan vam arribar ens vam anar a esmorzar i després vam anar a veure un vídeo sobre Calp. A continuació vam entrar a la cova que hi ha al Penyal d'Ifac . A l'hora de dinar vam anar a la platja a menjar i a banyar-nos els peus i després els mestres ens vam donar diners per a comprar-nos un gelat i fer temps fins que arribara l'hora per a tornar a Xixona.


ALBA SIRVENT GAZQUEZ 2 ESO


Endevinalla

Tenim cinc cases de cinc colors diferents i en cadascuna d'elles viu una persona d'una nacionalitat diferent. Cascun dels amos beu una beguda diferent, fuma una marca de cigarrets diferent i té una mascota diferent.

Tenim les següents claus:

-El britànic viu en la casa vermella.

-El suec té un gos

-El danès pren te.

-La casa verda està a l'esquerra de la casa blanca.

-L'amo de la casa verda pren cafè.

-La persona que fuma “Pall Mall” té un ocell.

-L'amo de la casa groga fuma “Dunhill”.

-El que viu en la casa del centre pren llet.

-El noruec viu en la primera casa.

-La persona que fuma “Brends” viu al costat de la que té un gat.

-La persona que té un cavall viu al costat de la que fuma “Dunhill”.

-El que fuma “Bluemasters” beu cervesa.

-L'alemany fuma “Prince”.

-El noruec viu al costat de la casa blava.

-El que fuma “Brends” té un veí que pren aigua.

I per últim la pregunta:

Qui és l'amo del peixet?

Casa Mascota Marca Beguda Posició

Britànic Vermella Ocell Pall Mall Llet Casa 3

Suec Blanca Gos Bluemasters Cervesa Casa 5

Danès Blava Cavall Brends Té Casa 2

Noruec Groga Gat Dunhill Aigua Casa 1

Alemany Verda Peixet Prince Cafè Casa 4

Solució: L'alemany es l'amo del peixet.


Andrea Jordà Pastor, 2n ESO

Noticies interesants



Durant el any 1958, el cel nocturn de Mèxic es va vore inundat en repetides ocasions per les fantasmagòriques cortines de llum de l'aurora boreal. Mai s'havia presenciat aquest fenomen en una latitud tan baixa. La raó va ser que aquell any el sol va tenir un màxim d'activitat que va llançar cap a la Terra diverses tempestes solars formades per dolls de protons i electrons, les aurores són provocades per la col·lisió d'aquestes tempestats amb l'atmosfera.

En 2006 els físics Harald Frey i Tai Phan van trobar una explicació per a l'aparició de les aurores en aquestes latituds: “Hem descobert que en l'escut magnètic de la Terra es formen de vegades clavills que perduren obertes durant hores, les tempestes solars poden penetrar aquest escut, com l'aigua entra en una casa durant una tempesta a través d'una finestra”.

L'escut al que es refereixen és el camp magnètic que, a pesar del seu clavillament, desvia eficaçment aquestes tempestes solars que podrien ser fatals per a la vida en la Terra.
Aquest escut protector, la magnetosfera, és una de les moltes manifestacions de la dinàmica interna del nostre planeta; s'origina en el incandescent nucli extern, format per ferro líquid a més de 4.000C de temperatura.

Lògica

En general, la lògica (terme que prové del grec clàssic λόγος logos; i que significava paraula, pensament, idea, argument, explicació, raó o principi) és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar. La lògica s'ocupa de determinar quines formes d'inferència i de demostració són vàlides i quines no, i per tal de fer-ho la noció central que estudia és la conseqüència lògica.

Com a ciència formal, la lògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'inferència com a través de l'estudi directe del raonament en llenguatge natural.

Els temes involucrats en aquests estudis inclouen les fal·làcies, les paradoxes, la inducció, la causualitat, el raonament amb probabilitat, el raonament amb vaguetat i imprecisió, entre d'altes.

Alguns exemples:

Fal·làcies: Una fal·làcia lògica és un error de raonament en una argumentació, que resulta independent de la veritat de les premisses. En sentit estricte, una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent. Per accident, o a voluntat, les fal·làcies exploten reaccions emocionals en l’audiència o l’interlocutor (p ex apel·lació a l'emoció) o s’en aprofiten de les relacions socials entre la gent (p ex apel·lació a l'autoritat) L’argumentació falaç és freqüentment estructurada emprant patrons retòrics que ofusquen l’argument lògic, fent les fal·làcies més difícils de diagnosticar.


Paradoxes: Una paradoxa és una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú. La paraula ve de "para", contrari, desviat, i "doxa", opinió. A vegades s'aplica el terme a situacions d'incoherència o simplement sorprenents. Tot i que en principi es refereixen a mecanismes de la lògica, es troben paradoxes en gairebé qualsevol branca de la ciència. A més a més, és un recurs de la literatura per aprofundir en el missatge dels textos.


Andrea Jordà Pastor, 2n ESO

Refranys

Si trona per abril,
ve bon estiu.

De principi a fi,
l'abril sol ser roí.

L'abril, rient
mata de fred a la gent.

Quan el gat miola,
el gener s'acosta.

Després de gener
poda l'arbre fruiter.

La lluna del gener
fa eixir la formiga del formiguer.

Nevades de febrer
pluges pel juny soler fa.

Sol de febrer
mai dura un dia sanser.

Març ventós
fa abril plujós

Pel març la verdor
i per l'abril la flor.

LA RELACIÓ I LA COORDINACIÓ


El 1953, un grup de científics japonesos acudia tots els dies a a la platja de l'illa de Koshima, al Japó, on deixaven moniatos per alimentar els macacos rhesus que hi habitaven i el nombre dels quals havia augmentat fins al punt que els recursos naturals no eren suficients per a sostenir la població. Amb això, els investigadors pretenien que les mones abandonaren el bosc i quedaren al descobert, per poder-ne observar el seu comportament de prop.


Un dia, després de donar menjar als macacos, una femella de 18 mesos, que van anomenar Imo, es va endur el moniato a l'aigua , el va submergir amb una mà i amb l'altra li va llevar l'arena. Al camp d'uns quants dies, sa mare va començar a fer el mateix; i, posteriorment, el grup de companys pròxims a Imo es van unir a l'hàbit de rentar els moniatos abans de ficar-se'ls a la boca.


Actualment, tots els macacos de Koshima renten els moniatos de l'aigua del mar; i un nombre d'aquests fins i tot el submergeixen repetidament abans de cada mos, com si apreciaren el gust salat.


Uns dos anys després, els científics van escampar grans de blat per l'arena de la platja. Els macacos collien els grans de blat un per un per menjar-se'ls. Un dia, però, Imo va agafar un grapat d'arena i blat i el va llançar a l'aigua. L'arena es va afonar i els grans de blat van surar; Imo va collir els grans i se'ls va menjar. En un parell de mesos, aquest comportament va ser imitat novament per sa mare, pels companys i per la resta dels macacos de l'illa.

Conte

Hi havia una volta una xiqueta que es deia Andrea, la pobra xiqueta tenia un problema en classe, ningú volia ser la seua amiga perquè era la nova. Ella es sentia molt sola i volia tornar al seu poble.

Un dia va anar a classe i, com sempre, es va asseure en la punta de la classe, però aquell dia una xiqueta que es deia Cristina es va apropar per a presentar-se. Les dos xiquetes van començar a fer-se molt amigues es passaven tot el dia juntes, però igualment es sentien un poc soles i van començar a xarrar amb tots els de la classe, però hi havia un xicotet problema tots els de la classe les veien com a les rares per això ningú volia ser el seu amic, però un dia una xiqueta que es deia Mireia va estar veient com s'ho passaven de bé les dos juntes. Aleshores a ella li van entrar ganes de ser la seua amiga, però va pensar que si era la seua amiga no tindria més amics i ella no volia que això passara. Aleshores, un dia se li va ocórrer programar una acampada amb tots els de la classe per tal que els seus companys s'adonaren de que Andrea i Cristina eren molt bones xiquetes.

Quan els companys van arribar al mas de Mireia i van veure a Cristina i Andrea no els va agradar gens la idea, però ella va canviar de tema per tal que ningú se n'anara. Tots van començar a passar-s'ho molt bé, tots el companys de classe es van adonar de que no eren rares, sinó que eren molt bones persones i super divertides. Finalment tots els companys les van acceptar i s'ho van passar genial.

els processos de meteorització


Els processos de meteorització.


No totes les roques es meteoritzen amb l mateixa facilitat. La quarsita, per exemple, es una roca molt dura. Això no obstant, la seua mateixa rigidesa la fa fracturar-se amb facilitat quan l'aigua s'infiltra en una esquerda i es congela. El granit és una roca molt dura i resistent, però s'alteren fàcilment quan l'aigua de pluja és lleugerament àcida o port diòxid de carboni en dissolució.

Els processos de meteorització es classifiquen en tres tipus:

·Meteorització mecànica. Es produeix quan les roques es fragmenten a causa de les dilatacions i de les contraccions per la congelació de l'aigua o als impactes d'altes roques.

·Meteorització química. Quan la disgregació e les roques està causada per reaccions químiques.

·Meteorització biològica. Té l'origen en l'acció dels éssers vius


Factors que influeixen en la meteorització.


·La temperatura. Unes temperatures altes faciliten les reaccions químiques. Unes temperatures baixes dificulten la meteorització química. Unes temperatures canviants, i calor afavoreixen de meteorització mecànica.

·La humitat. Un ambient humit, afavoreix les reaccions de meteorització química, un ambient sec no. L'ambient és humit i calorós, les reaccions químiques són molt efectives. En ambients freds i sec, les roques romanen inalterades químicament.


Tania Rodríguez 2ESO.

Les manifestacios de la calor interna


Les manifestacions de la calor interna.


·Vulcanisme. És l'eixida a la superfície terrestre de roques que s'han fos a l'interior de l'escorça.

·Terratrèmols. Són moviments bruscos de l'escorça.

·Deriva dels continents. Consisteix en desplaçaments horitzontals lents dels continents.

·Isostàsia. Són moviments verticals lents de l'escorça terrestre, que en alguns llocs tendeix a afonar-se i en altres, a alçar-se.

Altres efectes apreciables són:

·La nostra atmosfera.

·El camps magnètic s'origina en el nucli extern del ferro fos que el forma.

·Les roques calentes.

·Els fenòmens hidrotermals, quan l'aigua que s'infiltra a l'escorça entra en contacte amb roques a altes temperatures.


Tania Rodríguez 2ESO.




AC/DC, és una banda de hard rock formada en Síndey (Australia) en 1973 pels germans Malcom i Angus Young. EL seu primer concert va ser en cap d'any de l'any 1973, coincidint amb el llançament del seu senzill “Can I Sit Next to you Girl”, el cantant era Dave Evans.

Des del principi es van fer famoses les seues actuacions en directe, gràcies a l'aspecte extravagant del guitarrista principal, Angus Youg, generalment vestit amb un uniforme col·legial en els concerts. En 1976, es van traslladar a Gran Bretanya, d'on procedien els germans Young, concretament de ascendència escocesa, i van ocupar els primers llocs de vendes amb Cd's com “Let there be Rock” o “Highway to Hell”, dels que es van vendre milions de copies. El 19 de febrer de 1980, el vocalista Bon Sott va morir per intoxicació etílica en el seient de darrere del cotxe del seu amic, Alistair Kinnear, va ser substituït per Brian Johnson, que abans estava al grup”Geordie”.

Encara que aplegaren a Gran Bretanya en ple èxit del punck rock, en poc temps van obtindre una ferma acceptació del públic. L'àlbum “back in Black”, va arribar al primer lloc en la llista dels discos mes venuts del país i els va catapultar a estats units. En la segona meitat de la dècada de 1980 , una serie d'esdeveniments personals, van fer creure que el grup ja havia passat els seus millors moments, encara que els seus discs es van mantindre en les llistes dels èxits fins la dècada de 1990. En 1993, el senzill”Big Gun” , que utilitzaren per a la banda sonora de la pel·lícula”El últim gran heroi”, de John Mc Tierran i interpretada per Arnold Schwarenegger, va alcançar de nou les llistes dels mes venuts en Gran Bretanya. En 1995, van gravar el disc” Ball breaker”, en el 2000 llançaren”Stiff Upper Lip”, en el que van proclamar la seua fidelitat al rock més rebel i, en el 2008, llançaren “Black Ice”.

Han venut 200 milions d'àlbums en tot el món, dels quals 70 als Estats units.

“Back in black” ha venut més de 50 milions d'unitats en el món i més de 22 milions sols en Estats Units. De manera que és el cinqué àlbum de major venta de tots els temps en EE.UU i el segon entre els àlbums ms venuts de tota la història des de “Thriller” en el món. Han aplegat a ocupar el quart lloc en la llista de VH1”100 Greatest Artists of Hard Rock”(Els millors artistes de Hard Rock) i van ocupar el sèptim lloc en la llista de MTV” Gretest Heavy Metal Band of All time”(Les millors bandes de metal de tots els temps).

A més, la cançó “Back in black” es va ubicar en el segon lloc del programa “Les 100 cançons més grandioses del Hard rock” del canal VH1, i la revista “Q magazine” els va col·locar en el rimer lloc en la seua llista. “Els 50 grups que has de veure abans de morir”.

La formació de les muntanyes


La formació de les muntanyes.


La calor que arriba a l'escorça des de les profunditats de la Terra mou les plaques i produeix un intens vulcanisme. L'activitat volcànica en aquestes zones calentes de l'escorça pot originar cons volcànics molt alts que, quan es formen sobre el fons oceànic, originen arxipèlags volcànics com Hawaii o les illes Canàries.

Els relleus es poden formar per la col·lisió de continents o per l'activitat volcànica de zones calentes de l'escorça.

El relleu de la Comunitat Valenciana.

A la Comunitat Valenciana apreciem dues grans unitats del relleu:

·Zones muntanyoses. Aquestes zones estan constituïdes, fonamentalment, per roques sedimentàries i es caracteritzen per una gran profusió de massissos calcaris.

·Planes litorals, depressions i valls. En aquestes zones, les roques són més i s'hi acumulen per aportacions dels rius.

Tania Rodríguez 2ESO